rosa dels vents

rosa dels vents

dijous, 19 de juny del 2014

Comiat

Si poguéssim definir aquest procés i el nostre projecte en poques paraules seria molt difícil. Durant tot el camí hem experimentat moltíssimes i variades impressions i sentiments, des de l’estrès fins a l’eufòria, de la ràbia al desànim. En general hem estat a l'alçada com a grup, com a companyes i, en algunes ocasions, com a amigues. No exemptes d’entrebancs i de diferències d’opinions, així com disponibilitats personals també particulars, sempre hem trobat un suport en el grup i un crit d’ànim que ens ha esperonat a continuar i deixar-ho tot per aquesta feina. La nostra carpeta de Cafeteria (que vam demanar al nostre consultor) demostra com hem creat un espai grupal distès i amè al marge de totes aquelles carpetes ocupades en els diferents continguts i objectius del projecte. Allí hi hem dipositat angoixes, preocupacions i alegries respecte a l’assignatura però també s’ha anat omplint de fragments de la nostra vida personal (aficions, activitats, problemes de salut, problemes familiars, sortides i vacances, etc.). La sensació de caliu ha estat constant.

Per altra banda ha estat difícil combinar aquesta assignatura amb d’altres però, tal com ha comentat alguna de nosaltres en algun moment, també ens ha generat una mena d’addicció a continuar avançant, a connectar-nos, a proposar i a debatre. Aquest projecte ha estat una prova personal constant respecte a la tècnica i també a la capacitat d’adaptació. Hem fet un important exercici d’autocrítica i hem après a elevar els objectius del grup per sobre de qualsevol altre. Tot plegat, una experiència molt rica per a tots els membres del grup, un gran aprenentatge humà i per suposat la confirmació que continuem estimant la llengua.

Diuen que les situacions extremes uneixen les persones, diríem que en el nostre cas les TIC han assolit el nivell de situació extrema, ens ha fet alterar els nervis, sentir-nos aclaparades, i a la vegada motivades, la feina frenètica, els problemes tècnics, els daltabaixos personals, tot aquest cúmul de coses en certa manera ens ha unit, som un equip. El més important de tot és que ens sentim orgulloses les unes de les altres i és increïble el nostre grau de confiança sense conèixer-nos personalment. El record d’aquesta etapa serà inoblidable.

Tanmateix, després de les valoracions dels nostres companys i de les nostres pròpies als seus treballs, ens hem adonat que sempre hi ha quelcom a corregir, petits detalls que s’escapen, és sabut que quatre ulls veuen més que dos, en el nostre cas n’hi ha uns quants més que ens han fet prendre consciència d'algunes coses a corregir, i està clar que no deixem la feina inacabada, dels errors se n’aprèn i de ben segur que nosaltres n’hem après molt! Per això hem afegit entrades que faltaven al blog, hem fet canvis a la wiki, hem corregit formats, errors ortogràfics, etc. i tot el que ha estat a la nostra mà fer abans d’acabar l’assignatura. No hi ha res com deixar la feina ben acabada, sempre ha estat el nostre propòsit, i el tarannà del grup és filar prim, costi el que costi, tant de bo sempre hi hagués una actitud tan bona arreu de tots els àmbits. Estudiar les TIC del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC ha estat un del millors reptes que hem aconseguit.


 Canço original: Tens un amic (Gossos, del album "La marató de TV3-2006)

1 comentari: